Vés al contingut
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • Inici
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • The Coffinette Project
  • Inici
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • The Coffinette Project
Investigació en curs

Dia: 23 de maig de 2026

Sabíeu que abans de les grans piràmides, Egipte va haver de «dissenyar-se» a si mateix?

Sovint passem de puntetes per les Dinasties I i II (c. 3100 – 2686 a.C.), però és aquí, en el Període Tinita, on es posen les bases de tres mil·lennis de civilització. És el pas del caos a l’ordre (Maat). La unificació visual: Amb la famosa Paleta de Narmer, l’escriptura es consolida i el concepte […]

Últimes publicacions a les xarxes

Facebook

Sempre Maat

Sempre Maat

12,649

divulgacio de la història de l'antic Egipte

Sempre Maat se sent entusiasmat/ada a Louvre Musuem

5 days ago

Sempre Maat
Hi ha mirades que travessen quatre mil·lennis sense perdre un sol àtom d’intensitat. Quan ens trobem davant l’Escriba Assegut del Museu del Louvre, el primer que ens atrapa no és la tècnica de la pedra calcària policromada, sinó la sensació imminent que l'home està a punt de reprendre el dictat.Descoberta per Auguste Mariette el 1850 a Saqqara, aquesta obra mestra de l'Imperi Antic (Dinastia V) representa el paradigma de l'elit administrativa egípcia. Mentre que la statuaria reial d’aquest període opta per la jerarquia, la simetria i la perfecció física atemporal, l’estàtua funerària dels alts funcionaris es permet el luxe del naturalisme. L’escultor no va amagar els plecs de l’abdomen ni les arrugues dels teixits; no són signes de decadència, sinó de prosperitat, d'una vida acomodada lluny del treball físic i d'una posició social privilegiada.Seu amb les cames creuades, vestit amb un faldellí blanc ben tibat que li serveix de suport per al papir que desplega amb la mà esquerra. La mà dreta, closa en un puny, sostenia originalment un pinzell de jonc. Però el veritable secret de la seva vida interior rau en els ulls: una incrustació extraordinària de quars hialí per a la còrnia, cristall de roca polit per a l’iris i un suport de coure que aporta un perfilat precís i una profunditat gairebé hipnòtica.Curiosament, la peça no conserva cap inscripció que ens reveli el seu nom. El pedestal original on devien figurar els seus títols es va perdre, deixant-nos un retrat anònim d'una funció essencial: la de l'home que controlava la memòria, la burocràcia i l'ordre (Maat) de l'Estat faraònic.Un testimoni petri que ens recorda que, a l'antic Egipte, saber escriure no era només una professió: era la porta d'accés a la immortalitat.#Egiptologia #Saqqara #ImperiAntic #EscribaAssegut #Louvre #CulturaMaterial #SempreMaat #HistoriaAntiga #ArtEgipci #history #learning @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat ... See MoreSee Less

Photo

View on Facebook
· Share

Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email

Sempre Maat se sent curious a Tomb of Siptah (KV47)

2 weeks ago

Sempre Maat
Quan parlem del final de la dinastia XIX, la història es converteix en un autèntic malsonde traïcions i lluites pel tron. I al bell mig d'aquest caos trobem un faraó gairebé oblidat, coronat quan era només un nen d'uns deu anys i que va tenir un dels destins més tràgics i complexos de l'Imperi Nou: el faraó Siptah.Siptah no va triar ser rei, i segurament tampoc no va governar mai del tot. La seva figura ens parla de la fragilitat del poder a l'antic Egipte.Quan l'equip de l'egiptòleg Gaston Maspero va examinar la seva mòmia (trobada a l'amagatall de la KV35), es va descobrir una dada colpidora: el seu peu esquerre estava severament deformat, rígid i estirat cap a dins (un peu equinovard sever). Els estudis moderns debaten si es tractava d'una paràlisi infantil provocada per la poliomielitis o de paràlisi cerebral. Sigui com sigui, el "Senyor de les Dues Terres" caminava amb una coixesa molt acusada en un món que divinitzava la perfecció física del rei.Amb un rei menor d'edat i malaltís, qui portava les regnes de l'estat? Dues figures clau el controlaven des de les ombres: la seva madrastra, la reina Tausert (que acabaria governant com a faraó ella mateixa), i un personatge enigmàtic d'origen sirià, el canceller Bay. Una situació política que va acabar de forma abrupta: Bay va ser executat per "traïdor" al voltant de l'any 5 de regnat de Siptah.Siptah va morir molt jove, cap als 16 anys, i va ser enterrat a la KV47 de la Vall dels Reis. Però la pau li va durar poc. Quan Tausert es va fer amb el poder absolut, o durant la següent dinastia XX, el nom de Siptah va ser esborrat dels relleus de la tomba i els seus cartutxos van ser sistemàticament danyats. Avui, la mòmia de Siptah descansa al Museu Nacional de la Civilització Egípcia (NMEC), i el seu rostre serè ens recorda que, darrere dels grans títols divins, sovint hi havia vides humanes d'una gran fragilitat.✨ Coneixíeu la història de Siptah i el misteri de la seva malaltia? Us llegeixo als comentaris si heu pogut visitar la seva tomba a Luxor!www.sempremaategiptologia.cat @sempremaategiptologia #history #learning #Siptah #VallDelsReis #Egiptologia #KV47 #MòmiesReials #HistòriaAntiga #DinastiaXIX #Luxor ... See MoreSee Less

Photo

View on Facebook
· Share

Share on Facebook Share on Twitter Share on Linked In Share by Email

Instagram

sempremaat

@sempremaat

Hi ha mirades que travessen quatre mil·lennis sens Hi ha mirades que travessen quatre mil·lennis sense perdre un sol àtom d’intensitat. Quan ens trobem davant l’Escriba Assegut del Museu del Louvre, el primer que ens atrapa no és la tècnica de la pedra calcària policromada, sinó la sensació imminent que l'home està a punt de reprendre el dictat.

Descoberta per Auguste Mariette el 1850 a Saqqara, aquesta obra mestra de l'Imperi Antic (Dinastia V) representa el paradigma de l'elit administrativa egípcia. Mentre que la statuaria reial d’aquest període opta per la jerarquia, la simetria i la perfecció física atemporal, l’estàtua funerària dels alts funcionaris es permet el luxe del naturalisme. L’escultor no va amagar els plecs de l’abdomen ni les arrugues dels teixits; no són signes de decadència, sinó de prosperitat, d'una vida acomodada lluny del treball físic i d'una posició social privilegiada.

Seu amb les cames creuades, vestit amb un faldellí blanc ben tibat que li serveix de suport per al papir que desplega amb la mà esquerra. La mà dreta, closa en un puny, sostenia originalment un pinzell de jonc. Però el veritable secret de la seva vida interior rau en els ulls: una incrustació extraordinària de quars hialí per a la còrnia, cristall de roca polit per a l’iris i un suport de coure que aporta un perfilat precís i una profunditat gairebé hipnòtica.

Curiosament, la peça no conserva cap inscripció que ens reveli el seu nom. El pedestal original on devien figurar els seus títols es va perdre, deixant-nos un retrat anònim d'una funció essencial: la de l'home que controlava la memòria, la burocràcia i l'ordre (Maat) de l'Estat faraònic.

Un testimoni petri que ens recorda que, a l'antic Egipte, saber escriure no era només una professió: era la porta d'accés a la immortalitat.

#Egiptologia #Saqqara #ImperiAntic #EscribaAssegut #Louvre #CulturaMaterial #SempreMaat #HistoriaAntiga #ArtEgipci #history #learning @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Quan parlem del final de la dinastia XIX, la histò Quan parlem del final de la dinastia XIX, la història es converteix en un autèntic malsonde traïcions i lluites pel tron. I al bell mig d'aquest caos trobem un faraó gairebé oblidat, coronat quan era només un nen d'uns deu anys i que va tenir un dels destins més tràgics i complexos de l'Imperi Nou: el faraó Siptah.
Siptah no va triar ser rei, i segurament tampoc no va governar mai del tot. La seva figura ens parla de la fragilitat del poder a l'antic Egipte.
Quan l'equip de l'egiptòleg Gaston Maspero va examinar la seva mòmia (trobada a l'amagatall de la KV35), es va descobrir una dada colpidora: el seu peu esquerre estava severament deformat, rígid i estirat cap a dins (un peu equinovard sever). Els estudis moderns debaten si es tractava d'una paràlisi infantil provocada per la poliomielitis o de paràlisi cerebral. Sigui com sigui, el "Senyor de les Dues Terres" caminava amb una coixesa molt acusada en un món que divinitzava la perfecció física del rei.
Amb un rei menor d'edat i malaltís, qui portava les regnes de l'estat? Dues figures clau el controlaven des de les ombres: la seva madrastra, la reina Tausert (que acabaria governant com a faraó ella mateixa), i un personatge enigmàtic d'origen sirià, el canceller Bay. Una situació política que va acabar de forma abrupta: Bay va ser executat per "traïdor" al voltant de l'any 5 de regnat de Siptah.
Siptah va morir molt jove, cap als 16 anys, i va ser enterrat a la KV47 de la Vall dels Reis. Però la pau li va durar poc. Quan Tausert es va fer amb el poder absolut, o durant la següent dinastia XX, el nom de Siptah va ser esborrat dels relleus de la tomba i els seus cartutxos van ser sistemàticament danyats. 
Avui, la mòmia de Siptah descansa al Museu Nacional de la Civilització Egípcia (NMEC), i el seu rostre serè ens recorda que, darrere dels grans títols divins, sovint hi havia vides humanes d'una gran fragilitat.
✨ Coneixíeu la història de Siptah i el misteri de la seva malaltia? Us llegeixo als comentaris si heu pogut visitar la seva tomba a Luxor!
www.sempremaategiptologia.cat  @sempremaategiptologia #history #learning #Siptah #VallDelsReis #Egiptologia #KV47 #MòmiesReials #HistòriaAntiga #DinastiaXIX #Luxor
Dins de les tombes, sobretot, de l'Imperi Antic i Dins de les tombes, sobretot, de l'Imperi Antic i Mitjà, hi ha un element arquitectònic que fascina tothom qui el mira: la falsa porta.

Per als antics egipcis, aquestes estructures de pedra o fusta no tenien res de "falses". Mentre que els murs de la tomba mantenien el món exterior aïllat, la falsa porta era l'únic punt de comunicació lliure entre la nostra realitat i la Duat.

Aquí teniu 3 claus per entendre el seu funcionament tècnic i ritual:

Els egipcis no creien que el difunt es quedés tancat a la tomba de manera estàtica. El Ka (l'energia vital) necessitava sortir del serdab o de la cambra funerària per rebre l'aliment i nutrir-se. La falsa porta era el llindar exacte per on el Ka emergia de l'inframón cap a la capella de culte per "consumir" l'essència dels aliments deixats a la taula d'ofrenes. 

Lafalsa porta no és un simple dibuix a la paret; reprodueix fidelment l'arquitectura d'una façana de palau o d'una casa tradicional amb estores de canya enrotllades. Al centre, a la part superior, gairebé sempre trobem la "llinda" on es representa el difunt assegut davant d'una taula plena de menjar. És el recordatori petri del menú etern que mai li ha de faltar.

La "fórmula d'ofrenes": Què passa si la família moria, s'oblidava de la tomba o els sacerdots funeraris feien vaga? Els egipcis, previsors com ningú, gravaven la fórmula Hetep-di-nesu ("Una ofrena que el rei dóna...") a les reixes i muntants de la porta. Per la màgia de la paraula (Heka), només llegint els jeroglífics en veu alta, el difunt rebia automàticament "milers de pans, cervesa, bous i aus". Un sistema de seguretat infal·lible contra la fam eterna.

Així que, la pròxima vegada que estigueu davant d'una d'aquestes estructures recordeu que no esteu mirant una paret cega, sinó un dels dissenys metafísics més brillants de la història.

✨ Heu tingut mai la sensació d'estar davant d'un autèntic "portal" en visitar una tomba egípcia? Quina és la falsa porta que teniu gravada a la memòria? Us llegeixo!

#AnticEgipte #FalsaPorta #Saqqara #ImperiAntic #Mastaba #Egiptologia #RitualsFuneraris #Jeroglífics #CulturaEgípcia #Història www.sempremaategiptologia @sempremaat #history #learining
Quan pensem en la tomba de Tutankhamon (KV62), la Quan pensem en la tomba de Tutankhamon (KV62), la ment ens va directa al lluentor de l'or de la seva màscara o dels seus ataüls interiors. Però avui ens aturarem davant d'una obra mestre d'enginyeria i simbolisme que sovint queda en segon pla: el seu gran sarcòfag de quarsita. Aquest gegant de pedra vermellosa no era un simple contenidor; era una fortalesa màgica per protegir la mòmia. Però si mirem de prop amb ulls de recerca, ens explica una història de presses, canvis d'última hora i alta teologia.
Aquí teniu 3 detalls tècnics d'aquells que fan estimar l'egiptologia: El cos del sarcòfag està tallat en un sol bloc de quarsita groga/vermellosa. Però, de quin color és la tapa? És de granit rosa pintat per simular la quarsita! Per què? Sembla que la tapa original de quarsita no va estar a temps o es va trencar, i van haver d'improvisar-ne una de granit. A més, la tapa es va esquerdar pel mig durant l'enterrament i van haver de dissimular la fissura amb una pasta de guix. 
Les deesses alades de les cantonades: A cada angle del sarcòfag, esculpides en un alt relleu exquisit, hi trobem les deesses Isis, Neftis, Selkis i Neith. Amb les seves ales desplegades, abracen i protegeixen literalment el cos del rei. És un canvi estilístic preciós respecte als sarcòfags de principis de la dinastia XVIII, on es representaven els ulls udjat o frisos de falses portes.
A qui anava destinat realment? Si s'analitzen els textos i la iconografia de les deesses de les cantonades, hi ha indicis claríssims que el sarcòfag va ser reutilitzat. Parts dels jeroglífics mostren modificacions on es va encabir el cartutx de Tutankhamon sobre un text anterior. Un reciclatge d'estat d'algun predecessor. El sarcòfag de pedra és el testimoni silenciós de com la KV62 es va haver de tancar contra rellotge, combinant l'art més sublim amb les solucions d'emergència més pragmàtiques.
✨ Us havíeu fixat mai en la diferència de color de la tapa quan heu visitat la KV62 o en les fotografies? Deixeu-me la vostra opinió als comentaris!#Tutankhamon #KV62 #Egiptologia #VallDelsReis #Arqueologia #Sarcòfag #Patrimoni #ArtEgipci📸
www.sempremaategiptologia @sempremaategiptologia #history #learning
Quan pensem en Osiris, la ment sovint ens va direc Quan pensem en Osiris, la ment sovint ens va directament al recompte de mòmies, al tribunal del judici final o al color verd de la seva pell. Però etiquetar-lo només com el "déu dels morts" és quedar-nos a la superfície d'una de les divinitats més fascinants i complexes de l'antic Egipte.

Osiris no és el patró de la mort en el sentit fosc de la paraula; és el gran senyor de la regeneració i de la vida eterna.

Aquí teniu 3 claus tècniques per entendre la seva iconografia i el seu mite sense caure en mites de manual de turisme:

Verd o negre? El negre representava la terra fèrtil inundada pel Nil (Kemet), i el verd simbolitzava el renaixement de la vegetació. Osiris és el cicle de la natura: la llavor que mor sota terra per tornar a néixer amb força.

L'inventor de la immortalitat: El mite del seu desmembrament a mans de Seth i la posterior recerca i reconstrucció del seu cos per part d'Isis, el converteix en la primera mòmia. En triomfar sobre la mort, obre les portes de la Duat per a tots els egipcis. Ell és el model a seguir: si Osiris va vèncer la mort, els humans, mitjançant els rituals correctes, també ho podran fer.

Els atributs del poder: Com a gran jutge i sobirà de l'inframón, sempre el veurem amb els ceptres heka (el ganxo) i nekhakha (el flagell), la corona Atef i el cos estretament amortallat. Una imatge de serenitat absoluta davant el caos.

Per als egipcis, Osiris era, per damunt de tot, una promesa d'esperança. La certesa que el final del viatge terrenal és només el principi d'una eternitat daurada.

✨ I vosaltres, quina és la representació d'Osiris que més us ha impressionat en els vostres viatges o lectures? Us llegeixo als comentaris!

www.sempremaategiptologia @sempremaategiptologia #history #learning 

#AnticEgipte #MitologiaEgípcia #Osiris #Història #Duat #Egipte #CulturaEgípcia #DivinitatsEgípcies #Egiptologia
L'estàtua doble de Meryre i la seva esposa Iniuia L'estàtua doble de Meryre i la seva esposa Iniuia és una autèntica joia de l'art de l'època d'Amarna. De calissa policromada (85 cm d'alçada) és un testimoni històric i estilístic excepcional.
Es va localitzar l'any 2001 a Saqqara. Pràcticament intacta, al terra de la capella sud-occidental de la seva tomba.
Meryre va viure el regnat d'Akhenaton. Va començar la seva carrera com a Administrador i Escriba al Temple d'Aton a Akhetaton. El seu nom era Meryneith ("Estimat de Neith"), però quan el culte monotista d'Aton es va imposar, va canviar-lo a Meryre ("Estimat de Re") per adaptar-se al clima polític. Després de la mort d'Akhenaton, va tornar al seu nom original. A la inscripció del faldellí d'aquesta estàtua, el seu nom apareix com a Meryre, fet que ens permet datar l'obra: es va esculpir a partir de l'any 5 del regnat d'Akhenaton.
L'obra mostra la fusió entre el realisme íntim de l'art amarnià i l'elegància de la cort de Memfis. La parella estan assegus sobre un tron amb potes de lleó, transmetent una harmonia i una subtilesa captivadores.
El treball de les textures i la indumentària és d'una qualitat sublim:
Meryre: Llueix una perruca complexa, arrissada, que li cobreix el front i les orelles. Al coll s'aprecia el collar Shebyu de dues fileres de discs d'or, una condecoració que el mateix faraó atorgava com a mostra de favor reial. Vesteix un faldellí prisat.
Iniuia: La seva perruca és altament sofisticada, partida per una ratlla central i rematada amb trenes fins al pit. Els rínxols s'han llançat cap enrere de l'espatlla de manera asimètrica, trencant la rigidesa. Vesteix una túnica de lli gairebé transparent fins a cobrir-li parcialment els peus.
El que fa commovedora aquesta escultura és el tractament de la intimitat. Iniuia passa el seu braç dret per darrere de l'espatlla de Meryre, reposant la mà amb delicadesa Les faccions dels dos rostres, arrodonides i amb els ulls ametllats típics de l'escola amarniana, comparteixen una simetria gairebé idèntica.
L'estàtua estava exposada al Museu del Caire amb el número d'inventari JE 99076. El setembre de 2020, va ser traslladada al Grand Egyptian Museum (GEM). @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
El ceptre heka i el flagell o ceptre nekhekh són, El ceptre heka i el flagell o ceptre nekhekh són, probablement, els símbols de la reialesa egípcia més reconeguts universalment. Tot i que els associem directament als faraons des de l'Imperi Antic  el seu origen és purament pràctic i neix de les dues activitats econòmiques bàsiques del Nil: la ramaderia i l'agricultura.
L'anomenat *heka* és el bastó corbat.
Deriva directament del bastó dels pastors, utilitzat per dirigir, agafar i protegir el bestiar.
Significat polític i religiós:Representa el faraó com a "pastor del seu poble". El monarca té el deure de guiar els seus súbdits, protegir-los dels perills i mantenir l'ordre.
El ceptre Nekhekh es un  flagell 
Es l'instrument que té un mànec recte del qual pengen tres tires o flocs amb petites peces de fusta o os.
Tradicionalment s'ha identificat com un batoll, l'eina agrícola que s'utilitzava per batre el cereal i separar el gra de la palla, o bé com un fuet per a espantar les mosques del bestiar o fer-lo caminar.
Significat polític i religiós: Representa el poder coercitiu i la provisió. 
Si heka és la guia amorosa del pastor, el flagell és el símbol de l'autoritat suprema, la disciplina i el càstig per a qui gosi trencar la Maat (l'ordre còsmic). Alhora, com a eina vinculada al gra, simbolitza la capacitat del rei per assegurar el deute alimentari i la fertilitat de la terra.
El simbolisme dual: Dualitat i equilibri
Quan el faraó sosté tots dos ceptres creuats sobre el pit (una postura molt vinculada a la iconografia d'Osiris, el déu del més enllà amb qui el rei es confonia en morir), s'està mostrant l'equilibri perfecte del govern egipci: La clemència i la força: El heka guia amb suavitat, mentre que el nekhekh defensa i castiga amb fermesa. Són les dues cares del poder absolut coordinades per mantenir l'estabilitat del Doble País.
#history #learning #faraon #egipto @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
A la dinastia XVIII, una parella de l'alta nobles A la dinastia XVIII,  una parella de l'alta noblesa provincial va assolir cotes de poder inimaginables. Yuya, era un influent cap de la cavalleria i sacerdot de Min originari d'Akhmim. Tuyu, era una aristòcrata vinculada als cultes de Min i Amon. La seva entrada definitiva a la història es va consolidar quan la seva filla, la carismàtica Tiye, es va convertir en la Gran Esposa Reial d'Amenhotep III.
L'any 1905, Theodore Davis i James Quibell, van topar entre la KV3 i la KV4, amb la KV46. Tot i que l'espai havia patit fins a tres saquejos a l'antiguitat,  l'estat de conservació de l'enterrament era excepcional. Quan els arqueòlegs van traspassar la paret segellada, es van trobar davant de la tomba més intacta mai descoberta fins a l'arribada de Tutankhamon.
L'aixovar funerari de Yuya i Tuyu és una demostració de l'altíssima qualitat de l'artesania de l'Imperi Nou i del favor reial de què gaudien. Entre els centenars d'objectes recuperats destaquen els magnífics sarcòfags antropomorfs; Yuya en tenia una sèrie de tres, i Tuyu, dos, ricament daurats i policromats. Els seus vasos canopis es trobaven dins de caixes modulars de fusta fina de disseny arquitectònic.
Més enllà dels elements estrictament rituals, la KV46 va gairebé col·lapsar l'espai amb mobiliari de luxe d'ús domèstic i cortesà: cadires cerimonials de fusta noble amb incrustacions de vori i or, llits de disseny refinat, carros de guerra i caixes de cosmètica personalitzades. També es va recuperar un magnífic exemplar del Llibre dels Morts, un papir de quasi deu metres de longitud escrit expressament per a Yuya.
Un dels aspectes més impactants de la KV46 va ser la qualitat de la momificació de la parella.. Yuya manté una cabellera blanca i ondulada amb unes faccions gairebé intactes que reflecteixen la seva edat avançada, mentre que Tuyu reposava amb una expressió de serenitat absoluta. Avui dia, tant els seus cossos com el seu aixovar es poden admirar al Museu Egipci del Caire, recordant-nos que, de vegades, el favor dels déus a la terra es tradueix en la immortalitat de la història. @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
𓁹 Descobrir el passat sense filtres: II Cicle de C 𓁹 Descobrir el passat sense filtres: II Cicle de Conferències d'Egiptologia "Torna't a Enamorar de l'Antic Egipte" a Sort de la ma de l'egiptòloga i divulgadora Núria Auberni.
Aquesta tardor, els divendres tenen aroma a papir, sorra de desert i història amb lletres majúscules. Deixem enrere els mites de pel·lícula i els misteris inventats: us convido a mirar l'Antic Egipte de cara, amb el rigor de la ciència arqueològica i la passió de qui estudia per entendre com vivien, com pensaven i com estimaven els habitants de la vall del Nil.

Arriba un nou cicle de quatre conferències inèdites on analitzarem la cultura material, els grans personatges i els petits detalls que fan d'aquesta civilització un mirall fascinant de la humanitat.

Prepareu les llibretes, perquè viatjarem en el temps a través de 4 grans temàtiques: La reina Ahhotep II, la Medicina i la màgia, el gran Ramses II i el Regne Mig. 
Consulteu dies i horaris a les fotos de la presentació, a la meva web www.sempremaategiptologia.cat o a la web de @bibliosort. 

⚠️ IMPORTANT: Les places són molt limitades!
L'accés a les conferències requereix inscripció prèvia, ja que l'aforament de l'espai és reduït i volem garantir una experiència propera on puguem xerrar, debatre i resoldre dubtes al final de cada sessió.

Si no us voleu quedar sense la vostra cadira, reserveu la vostra plaça ja mateix per una d'aquestes dues vies:

Contactant directament amb mi (per privat, correu o telèfon).

Inscrivint-vos a la Biblioteca de Sort (presencialment o a través dels seus canals habituals).

Tingueu la seguretat que seran quatre sessions precises, entenedores, tècniques i molt agradables. Ens veiem molt aviat per compartir la passió per la Maat!

📍 Lloc: Biblioteca de Sort
@sempremaategiptologia #confernencies #aprendre #egipte @bibliosort #bibliosort 🤓🤓🤓
Comença'm a seguir
Sempremaat Egiptologia Un espai dedicat a apropar la història, la cultura i la fascinació de l’Egipte faraònic a través d’articles, conferències i investigació especialitzada.
Enllaços ràpids
  • Inici
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
Contacte
  • nuriaegiptologia@gmail.com
  • +34 650 36 99 94
Facebook Instagram

The Coffinette Project

Un projecte de recerca centrat en l’estudi dels shabtis trobats dins de petits sarcòfags funeraris, coneguts com a minisarcòfags o coffinettes.

Copyright © 2026 Tots els drets Reservats | Desenvolupat per drovia.studio

  • Publicacions
  • Política de Privacitat
  • Política de Cookies
  • Avís Legal