Vés al contingut
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • Inici
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • The Coffinette Project
  • Inici
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
  • Blog
  • Contacte
  • The Coffinette Project
Investigació en curs

Dia: 23 de maig de 2026

Sabíeu que abans de les grans piràmides, Egipte va haver de «dissenyar-se» a si mateix?

Sovint passem de puntetes per les Dinasties I i II (c. 3100 – 2686 a.C.), però és aquí, en el Període Tinita, on es posen les bases de tres mil·lennis de civilització. És el pas del caos a l’ordre (Maat). La unificació visual: Amb la famosa Paleta de Narmer, l’escriptura es consolida i el concepte […]

Últimes publicacions a les xarxes

Facebook

Sempre Maat(opens in a new tab)

Sempre Maat

(opens in a new tab)
Page likes: 12,643

divulgacio de la història de l'antic Egipte

Sempre Maat se sent molt feliç a Tell El Amarna Egypt Akhetaten

2 days ago

Sempre Maat
De sobte, el faraó va decidir que prou d'estàtues rígides i perfectes: tocava mostrar la papada, els malucs amples i la realitat tal com era (o almenys, tal com ell la volia manar). Així va néixer l'art d'Amarna durant el regnat d'Amenofis IV / Akhenaton.Quines claus defineixen aquesta petita gran revolució estètica?Naturalisme i expressions: S'abandona la rigidesa clàssica per donar pas a l'asimetria, el moviment, els gestos afectuosos i un realisme anatòmic sovint exagerat (ulls oblics, llavis carnosos, ventres prominents).Protagonisme d'Aton: L'art gira completament entorn d'Aton (el disc solar), que inunda les escenes amb els seus raigs acabats en mans.Àmbits d'expressió: Es va reflectir principalment temples i palaus (amb escenes íntimes de la família reial) i en l'estatuària privada i oficial i en les tombes de l'època.On trobar-lo:El Amarna (Akhetaton): Les restes de la ciutat al desert de Media.Karnak: Els talatats (blocs estandarditzats) del temple primitiu d'Aton.Grans museus: El Museu Egipci del Caire, el Museu de Luxor, el Neues Museum de Berlín i el Louvre atresoren les peces clau.Les joies de la corona amarniana:El bust de Nefertiti (Neues Museum, Berlín): La icona indiscutible de l'elegància i el refinament d'Amarna.La estela de la família reial (Museu Egipci del Caire): Akhenaton, Nefertiti i les seves filles sota els raigs d'Aton en una escena d'una intimitat insòlita a l'antic Egipte.Les colossals estàtues d'Akhenaton procedents de Karnak (Museu del Caire, GEM i NMEC): On el canon estètic trenca de manera més radical amb la tradició.T'apassiona aquesta èpoc#sempremaategiptologiaa#historyl#learninga#Amarnas#akhetaton anteriors? Et llegeixo a comentaris! 👇#sempremaategiptologia #history #learning #amarna #akhetaton @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat ...

Photo

View on Facebook (opens in a new tab)
· Share

Share on Facebook (opens in a new tab) Share on Twitter (opens in a new tab) Share on LinkedIn (opens in a new tab) Share by Email (opens in a new tab)

Sempre Maat

1 week ago

Sempre Maat
Solem imaginar que els faraons eren figures distants, divines i inaccessibles. Les fonts històriques ens han conservat episodis sorprenents d'un rei de la D.V que va destacar per la seva devoció al déu Ra i per la seva empatia i proximitat amb els seus funcionaris: Neferirkare Kakai.Va regnar durant el segle XXV aC. Neferirkare va erigir el seu propi temple solar i la piràmide a la necròpolis d'Abusir, un complex que, tot i quedar inacabat per la seva mort prematura, esdevindria clau per a l'egiptologia moderna.Si el nom de Neferirkare ressona amb força en l'egiptologia, és en gran part gràcies a la troballa dels Papirs d'Abusir a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest arxiu administratiu, trobat precisament al seu temple funerari, és un dels conjunts de documents en papir més antics que es conserven. Gràcies a ells, coneixem la gestió diària del temple: els torns dels sacerdots, els inventaris d'objectes rituals, la distribució d'ofrenes i l'organització econòmica de la necròpolis.Més enllà dels papirs, el que fa realment especial a Neferirkare són els relats biogràfics gravats a les tombes dels seus funcionaris, que reflecteixen un tracte excepcionalment humà per part del monarca:Durant un ritual religiós, el bastó reial del faraó va tocar per accident el noble Rawer. En aquella època, tocar el cos o els atributs d'un rei diví sense permís podia comportar un càstig sever. Neferirkare, però, va intervenir immediatament per demanar que no se li fes cap mal, declarant públicament com n'era d'estimat Rawer per ell.El metge Wasptah va patir un col·lapse durant una visita reial, Neferirkare va fer portar els metges de la cort i llibres de medicina, i es va retirar a pregar a Ra per la seva recuperació i va decretar dol quan finalment va morir."A través de les Pedres i els Papirs d'Abusir, Neferirkare ens mostra que la grandesa d'un faraó no es mesurava només en la mida de la seva piràmide, sinó en el respecte i la consideració cap als qui servien al Regne. Coneixies aquestes anècdotes sobre la seva figura?" #sempremaategiptologia @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat ...

Photo

View on Facebook (opens in a new tab)
· Share

Share on Facebook (opens in a new tab) Share on Twitter (opens in a new tab) Share on LinkedIn (opens in a new tab) Share by Email (opens in a new tab)

Instagram

sempremaat

@sempremaat

De sobte, el faraó va decidir que prou d'estàtues De sobte, el faraó va decidir que prou d'estàtues rígides i perfectes: tocava mostrar la papada, els malucs amples i la realitat tal com era (o almenys, tal com ell la volia manar). Així va néixer l'art d'Amarna durant el regnat d'Amenofis IV / Akhenaton.

Quines claus defineixen aquesta petita gran revolució estètica?

Naturalisme i expressions: S'abandona la rigidesa clàssica per donar pas a l'asimetria, el moviment, els gestos afectuosos i un realisme anatòmic sovint exagerat (ulls oblics, llavis carnosos, ventres prominents).

Protagonisme d'Aton: L'art gira completament entorn d'Aton (el disc solar), que inunda les escenes amb els seus raigs acabats en mans.

Àmbits d'expressió: Es va reflectir principalment  temples i palaus (amb escenes íntimes de la família reial) i en l'estatuària privada i oficial i en les tombes de l'època.

On trobar-lo:

El Amarna (Akhetaton): Les restes de la ciutat al desert de Media.

Karnak: Els talatats (blocs estandarditzats) del temple primitiu d'Aton.

Grans museus: El Museu Egipci del Caire, el Museu de Luxor, el Neues Museum de Berlín i el Louvre atresoren les peces clau.

Les joies de la corona amarniana:

El bust de Nefertiti (Neues Museum, Berlín): La icona indiscutible de l'elegància i el refinament d'Amarna.

La estela de la família reial (Museu Egipci del Caire): Akhenaton, Nefertiti i les seves filles sota els raigs d'Aton en una escena d'una intimitat insòlita a l'antic Egipte.

Les colossals estàtues d'Akhenaton procedents de Karnak (Museu del Caire, GEM i NMEC): On el canon estètic trenca de manera més radical amb la tradició.

T'apassiona aquesta època de ruptura o trobes a faltar la serenitat de les dinasties anteriors? Et llegeixo a comentaris! 👇
#sempremaategiptologia #history #learning #amarna #akhetaton @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Solem imaginar que els faraons eren figures distan Solem imaginar que els faraons eren figures distants, divines i inaccessibles. Les fonts històriques ens han conservat episodis sorprenents d'un rei de la D.V que va destacar per la seva devoció al déu Ra i  per la seva empatia i proximitat amb els seus funcionaris: Neferirkare Kakai.
Va regnar durant el segle XXV aC. 
Neferirkare va erigir el seu propi temple solar i la piràmide a la necròpolis d'Abusir, un complex que, tot i quedar inacabat per la seva mort prematura, esdevindria clau per a l'egiptologia moderna.
Si el nom de Neferirkare ressona amb força en l'egiptologia, és en gran part gràcies a la troballa dels Papirs d'Abusir a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest arxiu administratiu, trobat precisament al seu temple funerari, és un dels conjunts de documents en papir més antics que es conserven. Gràcies a ells, coneixem la gestió diària del temple: els torns dels sacerdots, els inventaris d'objectes rituals, la distribució d'ofrenes i l'organització econòmica de la necròpolis.
Més enllà dels papirs, el que fa realment especial a Neferirkare són els relats biogràfics gravats a les tombes dels seus funcionaris, que reflecteixen un tracte excepcionalment humà per part del monarca:
Durant un ritual religiós, el bastó reial del faraó va tocar per accident el noble Rawer. En aquella època, tocar el cos o els atributs d'un rei diví sense permís podia comportar un càstig sever. Neferirkare, però, va intervenir immediatament per demanar que no se li fes cap mal, declarant públicament com n'era d'estimat Rawer per ell.
El metge Wasptah va patir un col·lapse durant una visita reial, Neferirkare va fer portar els metges de la cort i llibres de medicina, i es va retirar a pregar a Ra per la seva recuperació i va decretar dol quan finalment va morir.
"A través de les Pedres i els Papirs d'Abusir, Neferirkare ens mostra que la grandesa d'un faraó no es mesurava només en la mida de la seva piràmide, sinó en el respecte i la consideració cap als qui servien al Regne. Coneixies aquestes anècdotes sobre la seva figura?" #sempremaategiptologia @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Altre cop mil gracies als que avui m'heu acompanya Altre cop mil gracies als que avui m'heu acompanyat a la #bibliosort a la xerrada sobre #medicina i #magia a l'antic #egipte. 
Hem parlat sobre com els metges curaven als malalts i quins remeis usaven. 
Què us ha semblat a vosaltres? Us llegeixo als comentaris.
Ens veiem al novembre per parlar de Ramses.
Per mes informació podeu consultar la web www.sempremaategiptologia.cat 
Gràcies @drovia.studio i @giselcunyat per aquestes fotos tant xules
A l'antic Egipte, el camí cap a la divinitat estav A l'antic Egipte, el camí cap a la divinitat estava reservat gairebé en exclusiva als faraons. L'història ens regala algunes excepcions: homes mortals que, gràcies a la seva intel·ligència i servei a l'Estat, van transcendir la seva pròpia època fins a ser venerats com a déus. El cas més fascinant de l'Imperi Nou és, sens dubte, el d'Amenhotep, fill de Hapu.
Nascut a Athribis durant el regnat de Tuthmosis III, no pertanyia a l' aristocràcia. La seva formació com a escriba i el seu talent el van portar a escalar posicions fins a convertir-se en la figura de màxima confiança del faraó Amenhotep III.
Va acumular títols de gran responsabilitat. Va dirigir la logística humana i material dels projectes arquitectònics més ambiciosos de l'edat d'or tebana.
Li debem la supervisió de grans obres monumentals:
Els Colossos de Memnón, el treballs al Temple de Luxor, l'organització dels festivals Sed. Entre d'altres.
El reconeixement d'Amenhotep III va ser inaudit. Li va concedir el permís per construir el seu propi temple funerari a la ribera occidental de Tebes, una distinció reservada exclusivament als reis. I se li va permetre col·locar estàtues pròpies al temple de Karnak. Representat com un escriba assegut, d'edat avançada, amb un plec de papir sobre la falda, mostrant-se com un home savi.
Amenhotep, fill de Hapu, va viure fins als 80 anys. Però la seva història no va acabar amb la seva mort. Durant el l'Epoca Tardana i l'Època Ptolemaica, la seva memòria popular es va transformar en culte. Va ser divinitzat al costat d'un altre gran arquitecte del passat, Imhotep. Se'l considerava un déu de la saviesa, la medicina i la sanació. Els malalts i peregrins anaven a llocs com el temple de Deir el-Bahari o Deir el-Medina per pregar-li, cercant oracles, somnis curatius i intercessió divina.
Amenhotep, fill de Hapu, ens demostra que a l'antic Egipte el coneixement i la ment podien obrir les portes de la immortalitat tant com la pròpia sang reial. Coneixies la figura d'aquest savi o el confonies amb el faraó del mateix nom? #sempremaategiptologia @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Per als antics egipcis, la mort no era un final, s Per als antics egipcis, la mort no era un final, sinó un canvi d'estat. Ara bé, la vida eterna no estava garantida. Aquí és on intervenen dos elements crucials: la preservació del cos i la garantia de subsistència del ka.
El ka necessitava menjar, beure i rituals específics per reconèixer el seu receptacle terrestres i continuar existint al Més Enllà.
El Ritual de l'Obertura de la Boca
El sacerdot Sem (vestit amb la pell de lleopard) utilitzava eines especials per tocar els ulls, el nas, les orelles i la boca de la figura o mòmia.

L'objectiu: "Tornar la vida" als sentits. Permetia que el difunt tornés a respirar, veure, escoltar i, sobretot, menjar i beure les ofrenes.

La processó i el banquet funerari: Familials i ploraneres acompanyaven el cortex fins a la tomba. Un cop segellat el sepulcre, els vius celebraven un banquet a la cambra de les ofrenes, compartint un darrer àpat simbòlic amb el difunt.

Les Ofrenes Funeràries: no eren simples regals: Ofrenes materials (Reals): Pa, cervesa, carn de bou, aus, vi, llet, figues i encens. Dipositades sobre la taula d'ofrenes davant de la falsa porta, el punt de contacte entre el món dels vius i el dels morts. Ofrenes magico-simbòliques (Inscrites):
I si la família deixava de portar menjar real? Aquí entra en joc la màgia de la paraula inscrita: la fórmula Hetep-di-nesut ("Una ofrena que el rei dona"). En recitar o llegir la fórmula gravada a la tomba o a l'estela, qualsevol visitant "activava" màgicament milers de pans, cerveses, bous i aus per al ka del difunt. La imatge o el text es convertien en realitat.
Equipament addicional per al viatge: Els Ushabtis: Els servidors que responien "Aquí estic!" quan el difunt era cridat a realitzar treballs agrícoles als camps d'Iaru.
Aixovar i miniatures: Des de joies i cosmètics fins a maquetes de fusteries, graners i vaixells, per assegurar que no faltés de res a l'altra vida.
"Si visitessis un cementiri egipci fa 3.000 anys, no veuries només silenci i dolor, sinó aromes d'encens, música i taules plenes de pa i cervesa. Quin d'aquests rituals et sembla més fascinant?"
#history #learning #ritual #sempremaategiptologia @sempremaat #Egiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Moltes gràcies als que m'heu acompanyat avui a la Moltes gràcies als que m'heu acompanyat avui a la primera xerrada del nou cicle sobre l'antic Egipte
 Avui hem parlat de la reina Ahhotep.
Si vols mes informacio pots consultar la web www.sempremaategiptologia.cat us espero a tots a les properes sessions prd aprendre junts mes historia de la civiltzació faraònica. Gràcies @drovia.studio @gcunyat_books i @rosendo_sort per aquestes fotos tant xules 😍
Em fa molta il.lusió convidar-vos a la primera de Em fa molta il.lusió convidar-vos a la primera de les conferències del nou cicle de "Enamora't de l'Antic Egipte" que faré a la @bibliosort .
El proper divendres, dia 18, a la sala d'actes, parlarem sobre la Reina Ahhotep. 
Igual com l’any passat, es necessari (degut a les places de la sala) que reserveu la vostra assistència si encara no ho heu confirmat. 
Podeu reservar lloc tant a la Biblioteca com a mi, directament responent  a aquesta publicació. 
Us espero a tots!!
Si hi ha una peça capaç de paralitzar el visitant Si hi ha una peça capaç de paralitzar el visitant només entrar a l'atri central del Museu Egipci del Caire, és el monumental grup escultòric en pedra calcària d'Amenhotep III, la gran esposa reial Tiye i tres de les seves filles (D.XVIII). Procedent del temple dels milions d'anys de Ramsès III a Medinet Habu (on probablement va ser traslladat des del proper temple mortuori d'Amenhotep III a Kom el-Hettan), aquest monòlit de més de set metres d'alçada és el grup familiar esculpit més gran de la història de l'Egipte faraònic.

L'obra és un manifest d'estat i de teologia política. Al centre, el monarca i la reina apareixen asseguts en simetria i a la mateixa escala, un detall iconogràfic excepcional que subratlla el poder i la rellevància política sense precedents de Tiye durant el Regne Nou. Amenhotep III vesteix el faldellí shentyt i el mocador nemes, mentre que Tiye carrega la pesada perruca amb la corona de la doble ploma i la cobra ureus. L'abraçada de la reina al tors del seu espòs reflecteix l'harmonia i el vincle indissoluble entre tots dos.

A l'escala inferior, dempeus i integrades al voltant del tron, trobem les figures de tres de les seves filles. La millor conservada, al centre, és la princesa Henuttaneb, representada com una figura infantil amb la trena lateral de la joventut, però revestida de l'estatus reial. A les cantonades laterals del tron, tot i que més malmeses, s'hi representen Nebetah i una altra princesa el nom de la qual va quedar erosionat.

Més enllà de la majestuositat de les seves dimensions, aquest colòs anticipa la revolució visual que vindria pocs anys després amb el seu fill, Akhenaton: la representació íntima, divina i omnipresent de la família reial com a centre de l'univers i com a intermediària directa de la creació.

Un monument colossal on la pedra calcària es posa al servei de la glòria, la propaganda i l'amor d'una dinastia en el seu cim absolut.

#Egiptologia #AmenhotepIII #ReinaTiye #Henuttaneb #MuseuDelCaire #DinastiaXVIII #EsculturaEgipcia #SempreMaat #CulturaMaterial #HistoriaAntiga #history #learning @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Abans que la troballa de la KV62 enlluernés el món Abans que la troballa de la KV62 enlluernés el món, la tomba KV46 de la Vall dels Reis ja guardava un dels conjunts funeraris més excepcionals de la Dinastia XVIII: el de Yuya i la seva esposa Tuya, els pares de la gran reina Tiye i sogres d'Amenhotep III. Al bell mig d'aquest aixovar, el gran taüt antropomorf exterior de Yuya (conservat al Museu Egipci del Caire) destaca com una fita mestra del disseny i de la ritualitat d'elit del Regne Nou.

Aquest primer taüt antropomorf, d'una mida colossal, està elaborat en fusta i completament recobert d'una fina làmina d'or que combina zones brunyides amb detalls incisos d'una precisió exquisida. Yuya hi apareix representat com un ésser divinitzat, vestit amb el perruquí tripartit i una barba divina lleugerament curvada a la punta. Els seus ulls, incrustats en vidre i pasta vítrea, aporten una serena solemnitat al rostre, mentre que al pit hi destaca un gran collaret usekh esculpit en relleu.

Més enllà de l'or, el valor teològic d'aquesta peça rau en la seva iconografia protectora. A la part frontal del cos, la deessa Nut desplega les seves ales per cobrir i protegir el difunt. Alhora, una xarxa de bandes d'inscripcions jeroglífiques imita les faxes de lli de la momificació, articulant pregàries i invocacions als Quatre Fills d'Horus (Amset, Hapi, Duamutef i Qebehsenuf), a Anubis i a Osiris.

Tot i no ser de sang reial, el títol de Yuya com a "Pare del Déu" i el seu vincle directe amb la família reial li van permetre accedir a una sepultura a la mateixa necròpolis dels faraons i a una manufactura d'tallers reials que prefigura la riquesa iconogràfica que, dècades més tard, veuríem a la tomba del seu besnét Tutankhamó.

Un testimoni petri i daurat que ens mostra el cim del poder, el prestigi i la devoció funerària durant el regnat d'Amenhotep III.

#Egiptologia #Yuya #KV46 #VallDelsReis #DinastiaXVIII #AmenhotepIII #MuseuDelCaire #CulturaMaterial #SempreMaat #HistoriaAntiga #history #learning @sempremaategiptologia www.sempremaategiptologia.cat
Comença'm a seguir
Sempremaat Egiptologia Un espai dedicat a apropar la història, la cultura i la fascinació de l’Egipte faraònic a través d’articles, conferències i investigació especialitzada.
Enllaços ràpids
  • Inici
  • Qui soc
  • Ushebtis
  • Conferències
  • Viatges
Contacte
  • nuriaegiptologia@gmail.com
  • +34 650 36 99 94
Facebook Instagram

The Coffinette Project

Un projecte de recerca centrat en l’estudi dels shabtis trobats dins de petits sarcòfags funeraris, coneguts com a minisarcòfags o coffinettes.

Copyright © 2026 Tots els drets Reservats | Desenvolupat per drovia.studio

  • Publicacions
  • Política de Privacitat
  • Política de Cookies
  • Avís Legal