Quan pensem en Osiris, la ment sovint ens va directament al recompte de mòmies, al tribunal del judici final o al color verd de la seva pell. Però etiquetar-lo només com el «déu dels morts» és quedar-nos a la superfície d’una de les divinitats més fascinants i complexes de l’antic Egipte.
Osiris no és el patró de la mort en el sentit fosc de la paraula; és el gran senyor de la regeneració i de la vida eterna.
Aquí teniu 3 claus tècniques per entendre la seva iconografia i el seu mite sense caure en mites de manual de turisme:
Verd o negre? El negre representava la terra fèrtil inundada pel Nil (Kemet), i el verd simbolitzava el renaixement de la vegetació. Osiris és el cicle de la natura: la llavor que mor sota terra per tornar a néixer amb força.
L’inventor de la immortalitat: El mite del seu desmembrament a mans de Seth i la posterior recerca i reconstrucció del seu cos per part d’Isis, el converteix en la primera mòmia. En triomfar sobre la mort, obre les portes de la Duat per a tots els egipcis. Ell és el model a seguir: si Osiris va vèncer la mort, els humans, mitjançant els rituals correctes, també ho podran fer.
Els atributs del poder: Com a gran jutge i sobirà de l’inframón, sempre el veurem amb els ceptres heka (el ganxo) i nekhakha (el flagell), la corona Atef i el cos estretament amortallat. Una imatge de serenitat absoluta davant el caos.
Per als egipcis, Osiris era, per damunt de tot, una promesa d’esperança. La certesa que el final del viatge terrenal és només el principi d’una eternitat daurada.
I vosaltres, quina és la representació d’Osiris que més us ha impressionat en els vostres viatges o lectures? Us llegeixo als comentaris!
www.sempremaategiptologia @sempremaategiptologia #history#learning
#AnticEgipte#MitologiaEgípcia#Osiris#Història#Duat#Egipte#CulturaEgípcia#DivinitatsEgípcies#Egiptologia
