Abans que la troballa de la KV62 enlluernés el món, la tomba KV46 de la Vall dels Reis ja guardava un dels conjunts funeraris més excepcionals de la Dinastia XVIII: el de Yuya i la seva esposa Tuya, els pares de la gran reina Tiye i sogres d’Amenhotep III. Al bell mig d’aquest aixovar, el gran taüt antropomorf exterior de Yuya (conservat al Museu Egipci del Caire) destaca com una fita mestra del disseny i de la ritualitat d’elit del Regne Nou.
Aquest primer taüt antropomorf, d’una mida colossal, està elaborat en fusta i completament recobert d’una fina làmina d’or que combina zones brunyides amb detalls incisos d’una precisió exquisida. Yuya hi apareix representat com un ésser divinitzat, vestit amb el perruquí tripartit i una barba divina lleugerament curvada a la punta. Els seus ulls, incrustats en vidre i pasta vítrea, aporten una serena solemnitat al rostre, mentre que al pit hi destaca un gran collaret usekh esculpit en relleu.
Més enllà de l’or, el valor teològic d’aquesta peça rau en la seva iconografia protectora. A la part frontal del cos, la deessa Nut desplega les seves ales per cobrir i protegir el difunt. Alhora, una xarxa de bandes d’inscripcions jeroglífiques imita les faxes de lli de la momificació, articulant pregàries i invocacions als Quatre Fills d’Horus (Amset, Hapi, Duamutef i Qebehsenuf), a Anubis i a Osiris.
Tot i no ser de sang reial, el títol de Yuya com a «Pare del Déu» (It-Netjer) i el seu vincle directe amb la família reial li van permetre accedir a una sepultura a la mateixa necròpolis dels faraons i a una manufactura d’tallers reials que prefigura la riquesa iconogràfica que, dècades més tard, veuríem a la tomba del seu besnét Tutankhamó.
Un testimoni petri i daurat que ens mostra el cim del poder, el prestigi i la devoció funerària durant el regnat d’Amenhotep III.
