Si hi ha una peça capaç de paralitzar el visitant només entrar a l’atri central del Museu Egipci del Caire, és el monumental grup escultòric en pedra calcària d’Amenhotep III, la gran esposa reial Tiye i tres de les seves filles (Dinastia XVIII). Procedent del temple dels milions d’anys de Ramsès III a Medinet Habu —on probablement va ser traslladat des del proper temple mortuori d’Amenhotep III a Kom el-Hettan—, aquest monòlit de més de set metres d’alçada és el grup familiar esculpit més gran de la història de l’Egipte faraònic.
L’obra és un manifest d’estat i de teologia política. Al centre, el monarca i la reina apareixen asseguts en simetria i a la mateixa escala, un detall iconogràfic excepcional que subratlla el poder i la rellevància política sense precedents de Tiye durant el Regne Nou. Amenhotep III vesteix el faldellí shentyt i el mocador nemes, mentre que Tiye carrega la pesada perruca amb la corona de la doble ploma i la cobra ureus. L’abraçada de la reina al tors del seu espòs reflecteix l’harmonia i el vincle indissoluble entre tots dos.
A l’escala inferior, dempeus i integrades al voltant del tron, trobem les figures de tres de les seves filles. La millor conservada, al centre, és la princesa Henuttaneb, representada com una figura infantil amb la trena lateral de la joventut, però revestida de l’estatus reial. A les cantonades laterals del tron, tot i que més malmeses, s’hi representen Nebetah i una altra princesa el nom de la qual va quedar erosionat.
Més enllà de la majestuositat de les seves dimensions, aquest colòs anticipa la revolució visual que vindria pocs anys després amb el seu fill, Akhenaton: la representació íntima, divina i omnipresent de la família reial com a centre de l’univers i com a intermediària directa de la creació.
Un monument colossal on la pedra calcària es posa al servei de la Glòria, la propaganda i l’amor d’una dinastia en el seu cim absolut.
