Solem imaginar que els faraons eren figures distants, divines i inaccessibles. Les fonts històriques ens han conservat episodis sorprenents d’un rei de la D.V que va destacar per la seva devoció al déu Ra i per la seva empatia i proximitat amb els seus funcionaris: Neferirkare Kakai.
Va regnar durant el segle XXV aC.
Neferirkare va erigir el seu propi temple solar i la piràmide a la necròpolis d’Abusir, un complex que, tot i quedar inacabat per la seva mort prematura, esdevindria clau per a l’egiptologia moderna.
Si el nom de Neferirkare ressona amb força en l’egiptologia, és en gran part gràcies a la troballa dels Papirs d’Abusir a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest arxiu administratiu, trobat precisament al seu temple funerari, és un dels conjunts de documents en papir més antics que es conserven. Gràcies a ells, coneixem la gestió diària del temple: els torns dels sacerdots, els inventaris d’objectes rituals, la distribució d’ofrenes i l’organització econòmica de la necròpolis.
Més enllà dels papirs, el que fa realment especial a Neferirkare són els relats biogràfics gravats a les tombes dels seus funcionaris, que reflecteixen un tracte excepcionalment humà per part del monarca:
Durant un ritual religiós, el bastó reial del faraó va tocar per accident el noble Rawer. En aquella època, tocar el cos o els atributs d’un rei diví sense permís podia comportar un càstig sever. Neferirkare, però, va intervenir immediatament per demanar que no se li fes cap mal, declarant públicament com n’era d’estimat Rawer per ell.
El metge Wasptah va patir un col·lapse durant una visita reial, Neferirkare va fer portar els metges de la cort i llibres de medicina, i es va retirar a pregar a Ra per la seva recuperació i va decretar dol quan finalment va morir.
«A través de les Pedres i els Papirs d’Abusir, Neferirkare ens mostra que la grandesa d’un faraó no es mesurava només en la mida de la seva piràmide, sinó en el respecte i la consideració cap als qui servien al Regne. Coneixies aquestes anècdotes sobre la seva figura?»
