
A la dinastia XVIII, una parella de l’alta noblesa provincial va assolir cotes de poder inimaginables. Yuya, era un influent cap de la cavalleria i sacerdot de Min originari d’Akhmim. Tuyu, era una aristòcrata vinculada als cultes de Min i Amon. La seva entrada definitiva a la història es va consolidar quan la seva filla, la carismàtica Tiye, es va convertir en la Gran Esposa Reial d’Amenhotep III.
L’any 1905, Theodore Davis i James Quibell, van topar entre la KV3 i la KV4, amb la KV46. Tot i que l’espai havia patit fins a tres saquejos a l’antiguitat, l’estat de conservació de l’enterrament era excepcional. Quan els arqueòlegs van traspassar la paret segellada, es van trobar davant de la tomba més intacta mai descoberta fins a l’arribada de Tutankhamon.
L’aixovar funerari de Yuya i Tuyu és una demostració de l’altíssima qualitat de l’artesania de l’Imperi Nou i del favor reial de què gaudien. Entre els centenars d’objectes recuperats destaquen els magnífics sarcòfags antropomorfs; Yuya en tenia una sèrie de tres, i Tuyu, dos, ricament daurats i policromats. Els seus vasos canopis es trobaven dins de caixes modulars de fusta fina de disseny arquitectònic.
Més enllà dels elements estrictament rituals, la KV46 va gairebé col·lapsar l’espai amb mobiliari de luxe d’ús domèstic i cortesà: cadires cerimonials de fusta noble amb incrustacions de vori i or, llits de disseny refinat, carros de guerra i caixes de cosmètica personalitzades. També es va recuperar un magnífic exemplar del Llibre dels Morts, un papir de quasi deu metres de longitud escrit expressament per a Yuya.
Un dels aspectes més impactants de la KV46 va ser la qualitat de la momificació de la parella. Els anatomistes de l’època i els estudis moderns van quedar corpresos pels seus rostres. Yuya manté una cabellera blanca i ondulada amb unes faccions gairebé intactes que reflecteixen la seva edat avançada, mentre que Tuyu reposava amb una expressió de serenitat absoluta. Avui dia, tant els seus cossos com el seu impressionant aixovar es poden admirar al Museu Egipci del Caire, recordant-nos que, de vegades, el favor dels déus a la terra es tradueix en la immortalitat de la història










